Face Volition

Video Mapping interactiu, 2023

En la societat contemporània, la figura humana és per tot arreu i, amb ella, l’afany establert de l’ésser humà de veure’s a si mateix i de veure els altres. Però, quanta veracitat hi ha en les imatges que projectem del nostre propi ésser? Amb el fenomen de les xarxes socials, l’autorretrat ofereix una imatge parcial de la persona representada a través de filtres. Tecnologies dissenyades per mostrar la visió més afalagadora de la persona en qüestió i que popularitzen un determinat estàndard de bellesa amb absència de defectes i d’imperfeccions físiques. Un artifici que s’imposa i oculta l’enigma d’aquell rostre volent semblar el que no és i donant lloc a alter egos de natura mutable. Amb Face Volition (Faç a voluntat) Sílvia Isach indaga en aquest ús de màscares que exploren la naturalesa performativa de la identitat en la que les persones partícips exposen la seva vida en un joc continu entre l’artificialitat i la naturalitat.
La forma és transitòria i es pot mudar a la voluntat.
D’aquesta manera, el desenllaç del mapping planteja un disseny experiencial en què la tecnologia digital permet que l’espectador modifiqui l’aspecte del rostre projectat i el contingut visual a través de la seva acció voluntària, mitjançant processos i algoritmes de composició visual dissenyats per l’artista.
Composició musical a càrrec de Juan J. Ochoa.

Vital Energy

Video Mapping immerssiu 360º, 2023

L’obra Vital Energy és un mapping de projecció immersiva en 360º que explora l’energia que no es crea ni es destrueix, la força vital essencial que anima tota mena de vida a l’univers. Una força invisible, silenciosa, sense forma, però que ho impregna tot. Física quàntica, esperit, bioelectricitat, energies del cosmos com la gravetat, el magnetisme o l’energia solar. Un impuls intens que alimenta els elements vius i que es transforma en un altre estat després de la mort de l’organisme.
Convidada pel Bright Festival Connect 2023, el projecte d’art immersiu s’ha projectat durant varis dies d’octubre a la sala Maschinehalle del centre d’art digital Kunstkraftwerk de Leipzig, Alemanya.

Humanity

Video Mapping arquitectònic, 2023

3r premi als premis BBBank del festival Schlosslichtspiele, Alemanya 2023.
L’obra Humanity ha estat projectada del 16 d’agost al 17 de setembre sobre els 170 metres de façana del Palau de Karlsruhe, la ciutat de les media arts de la UNESCO.
En ella Sílvia Isach reflexiona sobre la persona contemporània, una societat digitalitzada i en xarxa que promet infinites possibilitats. Tot i això, la sobrecàrrega d’informació, l’augment de velocitats i els mons virtuals també ens aclaparen. “Humanity” estableix un equilibri sostenible entre les noves tecnologies i les persones, posant en valor l’humanisme i donant més espai a les nostres emocions.

L’herència latent

Fotografia digital, 2022

Amiant, ocultació i lluita.
El projecte documental L’herència latent neix de la necessitat de comunicar i remoure consciències sobre una realitat que ens envolta silenciosa i silenciada: l’amiant, un problema del passat, el present i el futur. Un treball amb el que Isach pretén aportar coneixement sobre la història fosca d’aquest mineral blanquinós i les afectacions que comporta la inhalació de les fibres. D’aquesta manera, esdevenir també una veu catalitzadora del dolor social i injustícia inherent, així com donar una resposta visual al perquè de la lluita actual necessària contra aquest material i, a la fi, reivindicar el reconeixement institucional al què insten les seves víctimes.
L’amiant va ser utilitzat de forma massiva per tot el món, especialment en el període de fort creixement econòmic a partir del 1945, desinformant i incomplint la normativa específica de protecció de la salut dels treballadors exposats a aquest material. A Espanya se’n va prohibir l’ús i la comercialització el 2002. No obstant això, els efectes de la inhalació de fibres d’asbest tenen un període de latència de fins a 40 anys.

Premi LUX Or en reportatge documental als Premis LUX 2023 de Fotografia Professional d’Espanya.

Denkendes Auge

Video Mapping arquitectònic, 2022

L’obra Denkendes Auge (Ull pensant) té els estudis de Johann Wolfgang von Goethe sobre la llum, la foscor i el color i la seva percepció a través de l’ull humà com a influència estimuladora. Establint un diàleg visual amb la morfologia de l’arquitectura, amb aquest mapping Isach fa un reconeixement al vigor de la retina, a l’efecte sensible i moral del color i al joc amb els seus contrastos. Continguts nodrits també per les narracions i poesia de Goethe, estrofes de la qual posen veu a la peça audiovisual.

El Festival de la Llum d’Essen, Alemanya, ha escollit i produït el projecte de Sílvia Isach i es va veure projectat a la façana del Brecklinghaus del 30 de setembre al 9 d’octubre de 2022.

Photosynthesis

Video Mapping al bosc, 2021

Obra orgànica de video mapping que dóna veu al bosc de nit posant en valor el procés químic que és font d’energia de moltes formes de vida
vegetals: la fotosíntesi. Mitjançant la projecció de contingut digital reactiu al so, la llum modifica l’aparença inamovible de la natura donant-li veu i accentuant-ne la seva bellesa natural.
Un recorregut immersiu de sentits en diferents variants per redescobrir un lloc màgic i particular d’una manera única.
Composició musical de Roger Subirana.

Vigor

Fotografia digital, 2021

Vigor és una mirada captivada per la força expressiva del flamenc. Les imatges que formen l’exposició posen en valor la intensitat i la comunicació gestual d’aquest art amb el color com a fil conductor narratiu. Ens trobem davant una manifestació visual de la vivència personal d’Isach descobrint i sent seduïda per la potència del cante, del baile i del toque interpretat per alguns artistes que han passat pel Sandaru. Són fotografies que mostren el poder visual resultant de contemplar, sentir i congelar l’emoció amb pinzellades corporals del moviment que parla de l’acció i dels sentiments transmesos .

Past Habitat

Fotografia digital, 2020

Les construccions d’èpoques passades en ruïnes van ser un element molt recorrent del romanticisme per ambientar un espai on es pogués desenvolupar el drama romàntic. Els sentiments hi aflorien de manera desmesurada i la bellesa formal tenia més importància que la veracitat del contingut històric.
Past Habitat comparteix aquesta corrent romàntica i sublimadora de la ruïna, la fascinació nostàlgica que aquesta exerceix i el seu aspecte pintoresc posat en valor. El projecte proposa un recorregut poètic per diferents localitzacions que evoquen un temps desaparegut acompanyat de persones que interactuen amb el sentiment interioritzat del temps i l’espai. Un registre de la vivència passional de la conjunció entre art i vida.
Mons enfonsats a la llunyania del temps i reinterpretats des de la distància d’una història remota. L’estètica resultant del que és bell i sublim amb la llum i l’ombra impregnant els ambients solemnes i la monumentalitat a què s’acull l’individu.
Tal com considerava el polifacètic John Ruskin, la glòria més gran d’un edifici està en la profunda sensació de ressonància, de vigilància severa, de condol misteriós i fins i tot d’aprovació que sentim a les parets.

Kubrick’s Odyssey

Instal·lació de mapping audiovisual, 2019

Una obra audiovisual immersiva pionera dins la sala d’un cinema creada pel compositor musical Roger Subirana i l’artista visual Sílvia Isach. Inspirat en la pel·lícula “2001: una odissea en l’espai” d’Stanley Kubrick, el projecte de mapping està treballat sobre dues superfícies, la gran pantalla del cinema i una instal·lació en forma de monòlit al seu davant. El contingut visual 3D i reactiu al so envolvent endinsa a l’espectador a experimentar diferents sensacions en un viatge futurista i transgressor.

Catarsi

Fotografia digital, 2019

Catarsi és l’exteriorització i expressió visual de diferents estats emocionals pels que l’autora va passar durant la lluita per la vida i pèrdua del seu pare.
L’obra està formada per fotografies en les que es compenetren les idees, la tècnica fotogràfica i el treball amb la matèria la qual, mitjançant materials humils, és profundament humanitzada. Imatges fetes cos i que alliberen i evoquen sentiments d’una alta càrrega emocional com són l’impacte del diagnòstic, la ràbia, l’esperança, la impotència, l’angoixa i el buit en la pèrdua. Un projecte reflexiu i matèric en el que Isach ha emprat la fotografia com a llenguatge per manifestar la dualitat entre la contenció i la revelació de cada estat d’ànim, una dualitat de la que neix la força que transforma la matèria inanimada en energia carregada de sensibilitat. La contemplació en silenci davant les obres ens endinsa en la foscor remetent-nos a allò que resta fora de les fotografies en les que fets i sensacions hi han deixat petjades del seu pas.
Es tracta d’un treball d’experimentació amb les possibilitats expressives dels mitjans utilitzats i el seu poder emocional. L’artista pren partit a favor de les seves necessitats interiors i en l’activitat creativa implica tant emoció com reflexió. En cadascuna de les imatges hi concentra una experiència intensament viscuda durant el procés afectiu i la fa comunicable.

Harmonie

Video Mapping arquitectònic, 2017

En motiu de la 13a edició d’un dels festivals de la llum més coneguts a nivell mundial, el Berlin Festival of Lights, Sílvia Isach (aka Sínoca) va tenir l’honor de ser seleccionada per crear un video mapping projectat sobre la Catedral de la capital d’Alemanya, la Berliner Dom, durant 10 dies seguits. El projecte de mapping que l’artista va crear per a l’ocasió es titula Harmonie i és un reflex simbòlic del present i del futur desitjat a través de la connexió amb la natura, el diàleg com a eina per avançar en el coneixement raonat, els avenços científics, la tecnologia i el gaudi de les arts.

L’altre costat d’allò visible

Fotografia analògica, 2008

En el marc de l’expressionisme fotogràfic, l’ombra cobra vida pròpia remetent a la realitat que la seva aparença amaga al llarg del recorregut per l’obscuritat i la llum. El món exterior és viscut per l’ombra com a moment de la vida interior del seu subjecte.
Aquesta dualitat entre la contenció i la revelació ve donada pel reflex de l’individu, reflex que es retroba amb la certesa interna del seu progenitor atenint-se a sentiments, sensacions i records de la profunditat d’aquest.

Exposició del 13 de febrer al 15 de març de 2008 a la Sala dPas de Vilafranca del Penedès:

VIII Biennal Internacional de Fotografia Olot, Sala La Nevateria:

Coordenades d’anihilació

Serigrafia i fotografia, 2008

El sistema de coordenades cartesianes està format per tres eixos a l’espai (y, x i z), mútuament perpendiculars i confluïts en l’origen. Aquests valors permeten definir unívocament la posició de qualsevol punt a l’espai respecte a un punt de referència. Les transformacions elementals que permeten fer aquests eixos són la traslació de l’origen i la seva rotació al voltant d’un eix. Aquestes magnituds analítiques són aplicades a Coordenades d’anihilació, obra que té com a origen de coordenades els territoris de l’interior agrícola del Penedès amenaçats per l’especulació durant els anys del boom immobiliari. Paisatges típics d’una comarca concreta que, sotmesos a la influència de les àrees metropolitanes que l’envolten, van ser substituïts per blocs de pisos i altres projectes que els van malmetre i en van fer irrecuperable la seva bellesa i singularitat. De la intersecció amb aquest origen, en l’eix espacial (z) que dóna lloc a la profunditat, s’hi projecta l’ombra del present d’aquesta rel nostalgiada que resta amagada a l’altra banda de l’espai contemporani. L’ombra en qüestió com a privació de llum, una entitat, però, aquí proposada com a plena de corporeïtat i de revelació de la seva realitat interna, de l’altre costat d’allò visible.

D’ençà les eleccions del passat 2003 el “boom” de la construcció va créixer exageradament arreu, donant lloc a una situació caòtica d’un creixement demogràfic desmesurat en el que es va preveure trinxar part de l’interior agrícola del Penedès. En alguns casos fins i tot es va optar per tirar endavant projectes sense un model de desenvolupament gradual i sostenible, sota unes normes subsidiàries que ja tenien forces anys i que, per tant, no es van adaptar als diversos ajustaments i modificacions que van sofrir.