Categoria: FOTOGRAFIA

Fotografia digital, 2022

Amiant, ocultació i lluita.
El projecte documental L’herència latent neix de la necessitat de comunicar i remoure consciències sobre una realitat que ens envolta silenciosa i silenciada: l’amiant, un problema del passat, el present i el futur. Un treball amb el que Isach pretén aportar coneixement sobre la història fosca d’aquest mineral blanquinós i les afectacions que comporta la inhalació de les fibres. D’aquesta manera, esdevenir també una veu catalitzadora del dolor social i injustícia inherent, així com donar una resposta visual al perquè de la lluita actual necessària contra aquest material i, a la fi, reivindicar el reconeixement institucional al què insten les seves víctimes.
L’amiant va ser utilitzat de forma massiva per tot el món, especialment en el període de fort creixement econòmic a partir del 1945, desinformant i incomplint la normativa específica de protecció de la salut dels treballadors exposats a aquest material. A Espanya se’n va prohibir l’ús i la comercialització el 2002. No obstant això, els efectes de la inhalació de fibres d’asbest tenen un període de latència de fins a 40 anys.

★ Premi LUX Or en reportatge documental als Premis LUX 2023 de Fotografia Professional d’Espanya.

Fotografia digital, 2021

Vigor és una mirada captivada per la força expressiva del flamenc. Les imatges que formen l’exposició posen en valor la intensitat i la comunicació gestual d’aquest art amb el color com a fil conductor narratiu. Ens trobem davant una manifestació visual de la vivència personal d’Isach descobrint i sent seduïda per la potència del cante, del baile i del toque interpretat per alguns artistes que han passat pel Sandaru. Són fotografies que mostren el poder visual resultant de contemplar, sentir i congelar l’emoció amb pinzellades corporals del moviment que parla de l’acció i dels sentiments transmesos .

Fotografia digital, 2020

Les construccions d’èpoques passades en ruïnes van ser un element molt recorrent del romanticisme per ambientar un espai on es pogués desenvolupar el drama romàntic. Els sentiments hi aflorien de manera desmesurada i la bellesa formal tenia més importància que la veracitat del contingut històric.
Past Habitat comparteix aquesta corrent romàntica i sublimadora de la ruïna, la fascinació nostàlgica que aquesta exerceix i el seu aspecte pintoresc posat en valor. El projecte proposa un recorregut poètic per diferents localitzacions que evoquen un temps desaparegut acompanyat de persones que interactuen amb el sentiment interioritzat del temps i l’espai. Un registre de la vivència passional de la conjunció entre art i vida.
Mons enfonsats a la llunyania del temps i reinterpretats des de la distància d’una història remota. L’estètica resultant del que és bell i sublim amb la llum i l’ombra impregnant els ambients solemnes i la monumentalitat a què s’acull l’individu.
Tal com considerava el polifacètic John Ruskin, la glòria més gran d’un edifici està en la profunda sensació de ressonància, de vigilància severa, de condol misteriós i fins i tot d’aprovació que sentim a les parets.

Fotografia digital, 2019

Catarsi és l’exteriorització i expressió visual de diferents estats emocionals pels que l’autora va passar durant la lluita per la vida i pèrdua del seu pare.
L’obra està formada per fotografies en les que es compenetren les idees, la tècnica fotogràfica i el treball amb la matèria la qual, mitjançant materials humils, és profundament humanitzada. Imatges fetes cos i que alliberen i evoquen sentiments d’una alta càrrega emocional com són l’impacte del diagnòstic, la ràbia, l’esperança, la impotència, l’angoixa i el buit en la pèrdua. Un projecte reflexiu i matèric en el que Isach ha emprat la fotografia com a llenguatge per manifestar la dualitat entre la contenció i la revelació de cada estat d’ànim, una dualitat de la que neix la força que transforma la matèria inanimada en energia carregada de sensibilitat. La contemplació en silenci davant les obres ens endinsa en la foscor remetent-nos a allò que resta fora de les fotografies en les que fets i sensacions hi han deixat petjades del seu pas.
Es tracta d’un treball d’experimentació amb les possibilitats expressives dels mitjans utilitzats i el seu poder emocional. L’artista pren partit a favor de les seves necessitats interiors i en l’activitat creativa implica tant emoció com reflexió. En cadascuna de les imatges hi concentra una experiència intensament viscuda durant el procés afectiu i la fa comunicable.

Fotografia analògica, 2008

En el marc de l’expressionisme fotogràfic, l’ombra cobra vida pròpia remetent a la realitat que la seva aparença amaga al llarg del recorregut per l’obscuritat i la llum. El món exterior és viscut per l’ombra com a moment de la vida interior del seu subjecte.
Aquesta dualitat entre la contenció i la revelació ve donada pel reflex de l’individu, reflex que es retroba amb la certesa interna del seu progenitor atenint-se a sentiments, sensacions i records de la profunditat d’aquest.

Fotografia analògica, 2008

Projecte fotogràfic realitzat entre el 2007 i el 2008 per parlar dels territoris amenaçats per l’especulació immobiliària desmesurada d’aleshores i els moviments socials que se’n van derivar.
Paisatges que, sotmesos a la influència de les àrees metropolitanes que els envolten, es van veure amenaçats per edificacions que en farien irrecuperable la seva bellesa i singularitat. D’aquesta situació se’n va originar una inquietud social que es va manifestar de manera activa a favor de la protecció del territori.

Serigrafia i fotografia, 2008

El sistema de coordenades cartesianes està format per tres eixos a l’espai (y, x i z), mútuament perpendiculars i confluïts en l’origen. Aquests valors permeten definir unívocament la posició de qualsevol punt a l’espai respecte a un punt de referència. Les transformacions elementals que permeten fer aquests eixos són la traslació de l’origen i la seva rotació al voltant d’un eix. Aquestes magnituds analítiques són aplicades a Coordenades d’anihilació, obra que té com a origen de coordenades els territoris de l’interior agrícola del Penedès amenaçats per l’especulació durant els anys del boom immobiliari. Paisatges típics d’una comarca concreta que, sotmesos a la influència de les àrees metropolitanes que l’envolten, van ser substituïts per blocs de pisos i altres projectes que els van malmetre i en van fer irrecuperable la seva bellesa i singularitat. De la intersecció amb aquest origen, en l’eix espacial (z) que dóna lloc a la profunditat, s’hi projecta l’ombra del present d’aquesta rel nostalgiada que resta amagada a l’altra banda de l’espai contemporani. L’ombra en qüestió com a privació de llum, una entitat, però, aquí proposada com a plena de corporeïtat i de revelació de la seva realitat interna, de l’altre costat d’allò visible.

D’ençà les eleccions del passat 2003 el “boom” de la construcció va créixer exageradament arreu, donant lloc a una situació caòtica d’un creixement demogràfic desmesurat en el que es va preveure trinxar part de l’interior agrícola del Penedès. En alguns casos fins i tot es va optar per tirar endavant projectes sense un model de desenvolupament gradual i sostenible, sota unes normes subsidiàries que ja tenien forces anys i que, per tant, no es van adaptar als diversos ajustaments i modificacions que van sofrir.