Instal·lació de fotografia i projecció multicapa, 2024
Projecte seleccionat al Forma. Espais d’Art Contemporani 2024, un esdeveniment per a la creació, la difusió i la promoció d’art contemporani, essencialment a través de les arts visuals, que cohesiona exposicions, intervencions i projectes en espais de la ciutat de Balaguer capaços de generar formes de diàleg amb la ciutadania.
Gestes hostils ha estat exposada del 4 al 20 d’octubre de 2024 a la sala temporal del Museu de la Noguera. Una instal·lació interdisciplinar de fotografia i projecció multicapa en la que l’artista explora la història familiar en el context de la Guerra civil espanyola. La materialització del projecte és alhora relat, amb un trànsit físic i immersiu entre els tuls, aquests elements fràgils, mòbils i als quals la llum traspassa i disgrega. La fotografia és en aquesta instal·lació recurs formal de la memòria personal convertida en història col·lectiva.
Amiant, ocultació i lluita. A partir de la inesperada mort del seu pare a causa de l’amiant, l’autora va iniciar una recerca visual per la història fosca d’aquest material: un mineral blanquinós envoltat de silenci, dolor i lluita.
L’amiant va ser utilitzat arreu del món, especialment durant el desenvolupament econòmic posterior a la Segona Guerra Mundial, en un context de desinformació, negligència i incompliment de la normativa de protecció de la salut dels treballadors exposats. A Espanya, el seu ús i comercialització es van prohibir l’any 2002; no obstant això, els efectes de la inhalació de fibres d’asbest poden presentar-se després d’un període de latència de fins a 40 anys.
Amb la voluntat d’entendre les causes de la pèrdua del pare i trobar respostes, Isach aborda la qüestió de fons des d’una perspectiva global i implicant diferents fronts: persones afectades per l’amiant, familiars de víctimes, obrers en actiu que viuen en estat d’alerta, i espais de treball que van actuar com a focus contaminants. Alhora, el treball visibilitza la lluita social actual i la urgència de la retirada definitiva d’aquest material de tot arreu.
D’aquesta manera, L’herència latent aspira a esdevenir una veu catalitzadora del dolor i de la injustícia inherent, convertint la memòria personal en una denúncia col·lectiva.
Premis: Premi Beca VisualKorner Pati Llimona, Barcelona (2024) Premi LUX Or en reportatge documental als Premis LUX de Fotografia Professional d’Espanya (2023)
Exposicionsindividuals: Ateneu de Cerdanyola, Cerdanyola del Vallès (setembre 2026) Auditori Municipal, Badia del Vallès (gener – febrer 2026) CC Pati Llimona, Barcelona (desembre 2025 – gener 2026)
Exposicionscol·lectives: La Nuu – Screen, Rubí (novembre 2025) El Proyector, Wonder Photo Shop, Barcelona (abril – maig 2024) Transhumant Festival, Ribes de Freser (octubre 2023) Visa Pour l’Image Off, Mairie de Perpignan, França (setembre 2023) El Projector, Fundació Foto Colectania, Barcelona (maig 2023)
Vigor és una mirada captivada per la força expressiva del flamenc. Les imatges que formen l’exposició posen en valor la intensitat i la comunicació gestual d’aquest art amb el color com a fil conductor narratiu. Ens trobem davant una manifestació visual de la vivència personal d’Isach descobrint i sent seduïda per la potència del cante, del baile i del toque interpretat per alguns artistes que han passat pel Sandaru. Són fotografies que mostren el poder visual resultant de contemplar, sentir i congelar l’emoció amb pinzellades corporals del moviment que parla de l’acció i dels sentiments transmesos .
Les construccions d’èpoques passades en ruïnes van ser un element molt recorrent del romanticisme per ambientar un espai on es pogués desenvolupar el drama romàntic. Els sentiments hi aflorien de manera desmesurada i la bellesa formal tenia més importància que la veracitat del contingut històric. Past Habitat comparteix aquesta corrent romàntica i sublimadora de la ruïna, la fascinació nostàlgica que aquesta exerceix i el seu aspecte pintoresc posat en valor. El projecte proposa un recorregut poètic per diferents localitzacions que evoquen un temps desaparegut acompanyat de persones que interactuen amb el sentiment interioritzat del temps i l’espai. Un registre de la vivència passional de la conjunció entre art i vida. Mons enfonsats a la llunyania del temps i reinterpretats des de la distància d’una història remota. L’estètica resultant del que és bell i sublim amb la llum i l’ombra impregnant els ambients solemnes i la monumentalitat a què s’acull l’individu. Tal com considerava el polifacètic John Ruskin, la glòria més gran d’un edifici està en la profunda sensació de ressonància, de vigilància severa, de condol misteriós i fins i tot d’aprovació que sentim a les parets.
L’obra fotogràfica 3/4 parla de la família i la pèrdua. Una metàfora de l’absència, el darrer àpat consumat, el final d’una companyia que ja no tornarà. Allà on abans hi havia presència, ara hi ha memòria.
Exposada al Glop d’Art 2019 dins la temàtica «L’últim sopar». Exposició a Sant Joan de Mediona del 4 al 6 d’octubre de 2019 i a Sant Pere de Riudebitlles del 18 al 27 d’octubre de 2019.
Catarsi és l’exteriorització i expressió visual de diferents estats emocionals pels que l’autora va passar durant la lluita per la vida i pèrdua del seu pare. L’obra està formada per fotografies en les que es compenetren les idees, la tècnica fotogràfica i el treball amb la matèria la qual, mitjançant materials humils, és profundament humanitzada. Imatges fetes cos i que alliberen i evoquen sentiments d’una alta càrrega emocional com són l’impacte del diagnòstic, la ràbia, l’esperança, la impotència, l’angoixa i el buit en la pèrdua. Un projecte reflexiu i matèric en el que Isach ha emprat la fotografia com a llenguatge per manifestar la dualitat entre la contenció i la revelació de cada estat d’ànim, una dualitat de la que neix la força que transforma la matèria inanimada en energia carregada de sensibilitat. La contemplació en silenci davant les obres ens endinsa en la foscor remetent-nos a allò que resta fora de les fotografies en les que fets i sensacions hi han deixat petjades del seu pas. Es tracta d’un treball d’experimentació amb les possibilitats expressives dels mitjans utilitzats i el seu poder emocional. L’artista pren partit a favor de les seves necessitats interiors i en l’activitat creativa implica tant emoció com reflexió. En cadascuna de les imatges hi concentra una experiència intensament viscuda durant el procés afectiu i la fa comunicable.
En el marc de l’expressionisme fotogràfic, l’ombra cobra vida pròpia remetent a la realitat que la seva aparença amaga al llarg del recorregut per l’obscuritat i la llum. El món exterior és viscut per l’ombra com a moment de la vida interior del seu subjecte. Aquesta dualitat entre la contenció i la revelació ve donada pel reflex de l’individu, reflex que es retroba amb la certesa interna del seu progenitor atenint-se a sentiments, sensacions i records de la profunditat d’aquest.
Projecte fotogràfic realitzat entre el 2007 i el 2008 per parlar dels territoris amenaçats per l’especulació immobiliària desmesurada d’aleshores i els moviments socials que se’n van derivar. Paisatges que, sotmesos a la influència de les àrees metropolitanes que els envolten, es van veure amenaçats per edificacions que en farien irrecuperable la seva bellesa i singularitat. D’aquesta situació se’n va originar una inquietud social que es va manifestar de manera activa a favor de la protecció del territori.
El sistema de coordenades cartesianes està format per tres eixos a l’espai (y, x i z), mútuament perpendiculars i confluïts en l’origen. Aquests valors permeten definir unívocament la posició de qualsevol punt a l’espai respecte a un punt de referència. Les transformacions elementals que permeten fer aquests eixos són la traslació de l’origen i la seva rotació al voltant d’un eix. Aquestes magnituds analítiques són aplicades a Coordenades d’anihilació, obra que té com a origen de coordenades els territoris de l’interior agrícola del Penedès amenaçats per l’especulació durant els anys del boom immobiliari. Paisatges típics d’una comarca concreta que, sotmesos a la influència de les àrees metropolitanes que l’envolten, van ser substituïts per blocs de pisos i altres projectes que els van malmetre i en van fer irrecuperable la seva bellesa i singularitat. De la intersecció amb aquest origen, en l’eix espacial (z) que dóna lloc a la profunditat, s’hi projecta l’ombra del present d’aquesta rel nostalgiada que resta amagada a l’altra banda de l’espai contemporani. L’ombra en qüestió com a privació de llum, una entitat, però, aquí proposada com a plena de corporeïtat i de revelació de la seva realitat interna, de l’altre costat d’allò visible.
D’ençà les eleccions del passat 2003 el “boom” de la construcció va créixer exageradament arreu, donant lloc a una situació caòtica d’un creixement demogràfic desmesurat en el que es va preveure trinxar part de l’interior agrícola del Penedès. En alguns casos fins i tot es va optar per tirar endavant projectes sense un model de desenvolupament gradual i sostenible, sota unes normes subsidiàries que ja tenien forces anys i que, per tant, no es van adaptar als diversos ajustaments i modificacions que van sofrir.
