Serigrafia i fotografia, 2008
El sistema de coordenades cartesianes està format per tres eixos a l’espai (y, x i z), mútuament perpendiculars i confluïts en l’origen. Aquests valors permeten definir unívocament la posició de qualsevol punt a l’espai respecte a un punt de referència. Les transformacions elementals que permeten fer aquests eixos són la traslació de l’origen i la seva rotació al voltant d’un eix. Aquestes magnituds analítiques són aplicades a Coordenades d’anihilació, obra que té com a origen de coordenades els territoris de l’interior agrícola del Penedès amenaçats per l’especulació durant els anys del boom immobiliari. Paisatges típics d’una comarca concreta que, sotmesos a la influència de les àrees metropolitanes que l’envolten, van ser substituïts per blocs de pisos i altres projectes que els van malmetre i en van fer irrecuperable la seva bellesa i singularitat. De la intersecció amb aquest origen, en l’eix espacial (z) que dóna lloc a la profunditat, s’hi projecta l’ombra del present d’aquesta rel nostalgiada que resta amagada a l’altra banda de l’espai contemporani. L’ombra en qüestió com a privació de llum, una entitat, però, aquí proposada com a plena de corporeïtat i de revelació de la seva realitat interna, de l’altre costat d’allò visible.
D’ençà les eleccions del passat 2003 el “boom” de la construcció va créixer exageradament arreu, donant lloc a una situació caòtica d’un creixement demogràfic desmesurat en el que es va preveure trinxar part de l’interior agrícola del Penedès. En alguns casos fins i tot es va optar per tirar endavant projectes sense un model de desenvolupament gradual i sostenible, sota unes normes subsidiàries que ja tenien forces anys i que, per tant, no es van adaptar als diversos ajustaments i modificacions que van sofrir.