Fotografia analògica, 2008
En el marc de l’expressionisme fotogràfic, l’ombra cobra vida pròpia remetent a la realitat que la seva aparença amaga al llarg del recorregut per l’obscuritat i la llum. El món exterior és viscut per l’ombra com a moment de la vida interior del seu subjecte.
Aquesta dualitat entre la contenció i la revelació ve donada pel reflex de l’individu, reflex que es retroba amb la certesa interna del seu progenitor atenint-se a sentiments, sensacions i records de la profunditat d’aquest.
