Fotografia digital, 2020
Les construccions d’èpoques passades en ruïnes van ser un element molt recorrent del romanticisme per ambientar un espai on es pogués desenvolupar el drama romàntic. Els sentiments hi aflorien de manera desmesurada i la bellesa formal tenia més importància que la veracitat del contingut històric.
Past Habitat comparteix aquesta corrent romàntica i sublimadora de la ruïna, la fascinació nostàlgica que aquesta exerceix i el seu aspecte pintoresc posat en valor. El projecte proposa un recorregut poètic per diferents localitzacions que evoquen un temps desaparegut acompanyat de persones que interactuen amb el sentiment interioritzat del temps i l’espai. Un registre de la vivència passional de la conjunció entre art i vida.
Mons enfonsats a la llunyania del temps i reinterpretats des de la distància d’una història remota. L’estètica resultant del que és bell i sublim amb la llum i l’ombra impregnant els ambients solemnes i la monumentalitat a què s’acull l’individu.
Tal com considerava el polifacètic John Ruskin, la glòria més gran d’un edifici està en la profunda sensació de ressonància, de vigilància severa, de condol misteriós i fins i tot d’aprovació que sentim a les parets.
